L'ART DE LA FILOSOFIA

Ya ha arribat el dia, aquesta és l'última publicació de dos intensos anys de publicacions, de preguntes, de filosofades, etc. Sembla avuí quan començaven l'escola i deia el profe Enric: - Haureu entés la filosofia si quan acabeu teniu més dubtes dels que teniau. I d'aquell dia ja han passat dos anys. Volia donar les gràcies a tots aquell que m'han ajudat a entendre la filosofia i sobretot al meu professor de filosofia i tutor Enric per haverme fer vist el veritable art de la filosofia, GRACIES!


ESPERO QUE US HAGI AGRADAT EL MEU BLOG, FINS SEMPRE!!!!!

Comentari de text John Stuart Mill

Idees principals:

En aquest fragment Mill comenta que l’objectiu de l’home és ser feliç, és a dir, arribar al camí de la felicitat. Per poder arribar-hi farem us del coneixement i de l’experiència encara que per arribar a la felicitat necessitem aquest dos, arribar a aquest dos, es a dir, al coneixement i a l’experiència ja fa que siguem feliços.

Títol:

Quin és el camí de la felicitat?

Comparació:

La teoria que exposa Mill en aquest fragment en clarament comparable amb Epicur. L’utilitarista Epicur buscava la felicitat per el major nombre de persones, és a dir, una felicitat per a tothom mentre que Mill defensa la felicitat de cadascú.

Mill diu que actuem segons el nostre sentiment i es podria compara amb Kant ja que aquest defensa que actuem per el propi deure i per res més.

Per riure una mica I alegrar el dia comparteixo aquest video molt conegut que parla sobre la felicitat. HAKUNA MATATA!!!

Comentari de text (pàg 191)

Idees principals

En el següent text Kant afirma que l’experiència de l’espai com l’experiència del temps són a priori, és a dir, no necessiten de l’experiència. No podem dir que existeixen a través de l’experiència igual que tampoc podem determinar objectes encara que amb l’experiència els podem situar en un lloc a l’espai.

Títol

Proposicions independents de l’experiència.

Comparació

El text és difícil de comparar encara que podem comparar aquesta teoria del temps i l’espai amb la que també defensa Leibniz.

Kant va una diferenciació entre l’espai que ocupen les coses i l’espai en si. Podem dir que les coses ocupen un lloc en l’espai però per altre banda l’espai no pot ocupar un lloc en ell mateix. Aquesta raó de que l’espai no ocupa un lloc en ell mateix no prové de l’experiència i per tant podem afirmar que no necessitem l’experiència per això. De la mateixa manera que passa amb l’espai tot aquest remoreig, també succeeix amb el temps.

Diferències entre les categories de Kant i Aristòtil

Les categories d'Aristòtil:

Les categories d’Aristòtil són aquelles que ens permeten distingir un subjecte o un altre. el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la substància, però que no existeix per si mateix individualment, i són els accidents. Les 10 categories són:

1. Subjecte: 

2. Quantitat

3. Qualitat 

4. Relació

5. Lloc

6. Temps

7. Situació

8. Condició

9. Acció

10. Passió

Les categories de Kant: 

Segons Kant totes les impressions de la realitat objectiva són desordenades i per poder-les ordenar s’ha d’utilitzar el temps, és a dir, passat, present, futur i l’espai. Un cop ordenades totes aquestes impressions arribarem a les sensacions i per tant, podrem percebre. Kant es basa en el principi de causa-efecte.

-       Causa: Tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre. 

-       Efecte: És el canvi provocat per la causa.

 

 

Comentari de text de Kant (pàg 189)

Idees principals

Tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, els objectes ens crearan impressions i representacions les quals haurem de ajuntar i separa per poder començar a conèixer. Un cop comença el coneixement l’experiència queda a un coses i serà la nostra facultat de conèixer la que ens portarà al coneixement.

Títol

El vertader fi de l’experiència: el coneixement.

Comparació:

El següent text de Kant és clarament comparable amb les veritats de fet de Leibniz, el qual va ser un filòsof que va influir en el sistema filosòfic de Kant durant el període preocrític. Aquestes són veritats a posteriori i per tant necessiten de l’experiència com es fa referencia al text. També és comparable amb l’empirista Locke el qual basa l0origen de les idees bàsicament en l’experiència i es recolza en aquesta per defensar i explicar la seva teoria. Per acabar també Berckeley fa referencia durant tota la seva teoria.

Comentari d'un text referent a la Il.lustració de Kant

La il.lustració segons Kant, es la sortida de l’home de la minoria d’edat. Aquets minoria d’edat es la que impossibilita a l’ésser humà de servir-se pel seu propi enteniment sense l’ajuda de ningú altre. L’únic culpable de la minoria d’edat es el propi ésser ja que aquest ha de ser capaç de sortir d’aquesta i ser autosuficient, és a dir, saber fer us del seu enteniment.

En aquest fragment Kant afirma que l’ésser humà es presoner de la minoria d’edat, ja que aquest impedirà que aquest pugui anar cap endavant i fer us del seu enteniment. Per poder acabar amb aquesta minoria d’edat el temps serà el principal factor que afectarà donat que deixar la minoria d’edat es cosa de la naturalesa per tant o un dia o un altre deixarem aquesta minoria.

Molts cops l’home no sobrepassa el límit de la minoria d’edat perquè creu que és més còmode i a més a més com que ja hi existeix persones que ho són aquestes fan uns judicis previs als menors perquè no deixin de ser a la minoria d’edat. Llavors el menors es fan la pregunta: per què deixar la minoria d’edat?

Kant explica que un dia o un altre l’home deixarà aquesta minoria ja que es cosa de la naturalesa i nomes fa falta temps per abandonar-la. Kant posa l’exemple del bisbe i del sacerdot. El sacerdot a de mantenir-se al seu lloc i a de guiar a mes gent i per tant no pot progressar i si no progressa no ha arribat a la majoria d’edat. En canvi, el bisbe, es lliure i per aquesta raó progressarà i en aquest cas, serà el major d’edat.

Raonar lliurement és bo, tant per la persona, com per a la societat ja que això donarà una tranquil·litat.

Comentari de text d'un fragment de l'Abstract : David Hume

Idees principals:

Hume diu que tots el raonaments que traiem de la causa i l’efecte provenen de l’experiència. A més a més diu que aquest raonaments que provenen de l’experiència es compliran sempre quan realment no hi ha res que indiqui que al una causa li segueixi sempre el mateix efecte. Per tant, una causa pot estar seguida de diferents efectes.

Títol:

El pensament erroni de causa i efecte.

Comparació:

Aquest fragment forma part de l’Abstract de David Hume i parla  el principi de causalitat. Aquesta teoria l’explicaré amb un exemple més aclaridor: que surti el Sol avui no vol dir que torni a sortir demà. A través de l’hàbit i del  costum sempre esperem d’una causa el mateix efecte i això es totalment erroni perquè no hi ha res que ens indiqui el que passarà demà. El text es comparable amb Heràclit, autor defensor de la teoria del canvi i de que tot flueix, donat que l’efecte d’una causa esta sotmès al canvi encara que nosaltres creiem que no pot canviar. També es comparable amb Locke donat que tan l’un com l’altre tenen una concepció del principi de causalitat molt semblant.

                                    Que surti el Sol cada dia no vol dir que torni a sortir demà.