domingo, 29 de mayo de 2011

Dilemes morals

Dilema 1:

-És correcte mentir per protegir a algú ? Yo crec que correcte no és, però si en aquest cas és per refugiar a algú estimat yo crec que encara que no sigui correcte tothom mentiria.

- Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ? Un fill, una persona a la que estimes, sempre busques el millor per ella i sempre es fa el que sigui perquè a una persona a la que estimes no pateixi.

-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ? No, ja que el que esta fent no es correcte perquè els seus companys estan anant a classe i també tenen l'examen.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ? Sí, ja que ella vol el que veu millor per el seu fill i això li servirà per aprobar.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials? I a la inversa ? Sí per exemple, el teu fill no va al col.legi perquè es queda estudiant y l'intenció es bona però potser que la professora no li deixi fer l'examen un altre dia. A l'inversa també perquè tu pots tenir les males intencions de copiar i les conseqüencies seran bones, ja que aprobaràs.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ? Tornarse'n un consentit de la seva mare.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ? Què quan la seva mare no estigui no sera capaç de sortir ell sol dels problemes.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ? Yo crec que no perquè si a un exàmen copies aprobes segur però potser que el Lluís li vagi malament l'examen i suspengui. Yo crec que es millor aprobar amb trampes perquè el que conta es aprobar i si et surt bé pues has "triunfat" però si et surt malament i t'enganxen, has d'assumir les conseqüencies.


Dilema 2

- L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ? Yo crec que no perquè si aquesta feina no la fa ell la acabarà fent un altre persona.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ? Yo crec que sí, encara que no estaría malament ser una mica egoistes de tan en tan.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ? No perquè cadascú té els seus propis recursos.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ? Posant un limit màxim y un cop exhaurides penalitzar graument quí no respecti les normes.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ? De tots perquè som molt egoistes i només pensem en nosaltres mateixos i pensem que una mica no pasa res, però si tothom fa ho mateix es fa una muntanya d'un gra de sorra.

La gent que té una importancia a la societat hauria d'establir lleis per posar fre a aquestes coses.

-Què hi diria un utilitarista ? Que en l’Alfons hauria de deixar la feina, pequè segons els utilitaristes s’ha d’intentar aconseguir la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Biografia Epicur

Tot i que nasqué a Samos era fill d'un atenenc de nom Neocles establert a l'illa. La mare es deia Carestrata. Va viure a Samos fins als 18 anys i després va tornar a Atenes a l'escola de Xenòcrates de Calcedonia segons alguns, el mateix Epicur ho negà. Deixeble de Nausífanes fou seguidor de Demòcrit. Quan va esclatar la guerra de Làmia se'n va anar d'Atenes i va marxar a Colofó on llavors vivia el seu pare, i es va dedicar a l'ensenyament. Progressivament va concentrar els seus ensenyaments en la filosofia. Va anar d

esprés a Mitilene i Làmpsac on va ensenyar durant 5 anys. Amb 35 anys va tornar a Atenes i va adquirir una casa amb un jardí , al cor de la ciutat, on va establir la seva escola filosòfica i va fundar l'epicurisme. L'escola fou coneguda com "El jardí", per estar situada al jardí de la seva casa d'Atenes. Va romandre a Atenes la resta de la seva vida.

Va tenir nombrosos deixebles, i el van ajudar els seus germ

ans Neocles, Caridem i Aristòbul. Corníades fou un filòsof grec, íntim amic d'Epicur, que es esmentat per Ciceró i Plutarc. Entre els seus deixebles acceptava dones i esclaus.

La llibertat interna, font de la felicitat

L'home mana en les seves pròpies coses, en les coses que poden estar en el seu propi domini i que sónimpertorbables ja que la nostra voluntat està per sobre de tot i aquesta mai es perd a no ser que t'hipnotitzin o et droguin i anul.lin la teva voluntat.
Aquestes accions nostres, com l'elecció, l'aversió no poder ser mai trastornades per ningú. Les coses que estan al nostre domini són lliures de prohibicions, perquè nosaltres som lliures de pensar el que volem.
Mai tenim que veure com lliures les accions de la naturalesa i pròpies les alienes a la persona perquè això farà tancar moltes portes i provocarà una frustració personal. En canvi si consideres teu el que és teu mai ningú et podrà recriminar res,ningu et farà mal ni patiràs perquè són les teves coses, intransferible de cap manera i privades.

Comparació entre Aristòtil i Epicur

Aristòtil

- Aristòtil va ser un filòsof grec.Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat

- El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica.

- El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora.

- Per aconseguir la felicitat el més important era la prudència, les virtuts del caràcter i la sort.

- La felicitat era per a ell l'aspiració suprema de tots els èssers humans i allò per la qual cosa distinguim totes les altres coses.

- La felicitat consistia en un tipus de vida, basa

da en l'exercici constant d'alló més propi.


Epicur

-Va ser un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística.

- Va elaborar una doctrina moral hedonista, basada en una filosofia

natural d'inspiració atomista.

- Epicur afirma que la filosofia és necessària per a tothom, perquè ensenya i prescriu el camí de la felicitat

-Per a ell la felicitat és reduïa en plaure i l'absènsia de dolor.

- Cal triar sempre aquelles accions que ens aportin el major plaure i el que més temps durin.

- La felicitat consisteix a aconseguir la ataràxia.

- Hem de trobar els plaers i ordenarlos per intensitat i importancia.

-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseg

uir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.


Nino Bravo - Libre

Lletra:
Tiene casi veinte años y ya está
cansado de soñar
pero tras la frontera está su hogar,
su mundo y su ciudad.
Piensa que la alambrada sólo es
un trozo de metal,
algo que nunca puede detener
sus ansias de volar.

Libre
como el sol cuando amanece
yo soy libre
como el mar.
Libre
como el ave que escapó de su prisión
y puede al fin volar.
Libre
como el viento que recoge
mi lamento y mi pesar,
camino sin cesar,
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin la libertad.

Con su amor por bandera se marchó
cantando una canción,
marchaba tan feliz que no escuchó
la voz que le llamó
y tendido en el suelo se quedó,
sonriendo y sin hablar,
sobre su pecho flores carmesí
brotaban sin cesar.

Libre
como el sol cuando amanece
yo soy libre
como el mar.
Libre
como el ave que escapó de su prisión
y puede al fin volar.
Libre
como el viento que recoge
mi lamento y mi pesar,
camino sin cesar,
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin la libertad.

Libre
como el sol cuando amanece
yo soy libre
como el mar.
Libre
como el ave que escapó de su prisión
y puede al fin volar.
Libre
como el viento que recoge
mi lamento y mi pesar,
camino sin cesar,
detrás de la verdad
y sabré lo que es al fin la libertad.

Aquesta cançó és de Nino Bravo y parla de la llibertat, com una au, com el mar, com el vent, etc.
També parla que una manera de trobar la llibertat és primer torbar la veritat, com per exemple, que m'acabo de enrecordar, Sòcrates en la seva actitud socràtica on buscava la veritat sense descans.

Definicions

Temperament: Conjunt de sentiments i passions amb els que naixem difícils de canviar.

Virtuts: Hàbits que ens predisposen a obrar bé.

Amoral: Que no sap distingir entre el bé i el que està malament.

Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.

Responsabilitat: Capacitat de respondre als nostres actes per tal de ser-ne amos y consecuents.

Llibertat externa: Manca de coacció externa. Aquesta és perd quan estàs a la presó.

Lliure albir: Llibertat interna (capacitat de decidir). Aquesta es perd quan a través d'hipnosis o de substàncies estupefaents ens anul.len la voluntat.

Condicionament: no tenir la llibertat absoluta però si la suficient per ser amos dels nostres actes.

Destí: Llei que regeix l’univers a la que estem sotmesos , segons els estoics on tot succeeix fatalment y no es pot fer res en contra d'ell.

Reflex condicionat: Actes lliures. Les causes provoquen efectes.

Determinisme genètic: les causes de les nostres actuacions estan determinades per la nostra dotació genètica.

Indeterminisme: som lliures i no estem determinats.

Racionalitat econòmica: Escollir minimitzant costos i augmentant beneficis.

Autonomia moral: Cadascú es posa a si mateix la llei.

Nivell preconvencional: Nivell en que la persona té per just el que satisfà els seus interessos. Persona inmadura.

Nivell convencional: La persona considera just allò que concorda amb les lleis i les normes de la societat.

Nivell postconvencional: La persona d’aquest nivell sap distingir entre els principis morals universals i les normes de la societat. És la màxima maduresa.

Lògica de l’atenció: Desenvolupar el sentit de la compassió i responsabilitat envers els qui necessiten ajuda.

Estoïcisme: Determinisme cosmològic, creure que estem sotmesos al destí. La impertorbabilitat de l’ànima i l’existència d’una llei que regeix l’univers.

L'home, artífex de la seva pròpia vida

Segons Séneca, l'home és artífex de la seva pròpia vida, ha d'aprofitar les possibilitats, les aptituds de la naturalesa i ser l'autor de la seva pròpia vida. Aquest no ha de ser pertorbat per successos i actituds externes i no ha de ser dominat per les coses extranyes, per suposat, l'home a de manar per sobre de totes les coses que influeixin a la seva vida. Aquest ha d'intentar fugir del determinisme i això s'aconsegueix gràcies a un caràcter i un temperament i a més d'una consciència moral que han de ser les bases per a saber el que està bé i el que està malament i a partir d'aquí, actuar d'una manera o d'una altre.
Per resumir, cada persona, ha de ser el Déu de la seva pròpia i única vida.

Adaptat de Séneca, De la vida bienaventurada




Informació Lucio Anneo Sèneca


Lucio Anneo Séneca (Còrdova, 4 a. C. – Roma, 65) va ser un filòsof, polític, orador i escriptor romà conegut per les seves obres de caràcter moralista. Fill de l'orador Marco Anneo Séneca, va ser Senador de l'Imperi Romà durant els governs de Tiberio, Claudio i Neró, a més de Ministre, tutor i conseller de l'emperador Neró.
Sèneca va destacar tant com a pensador i intel·lectual, així com polític. Consumat orador, va ser una figura predominant de la política romana durant l'era imperial, com un dels senadors més admirats, influents i respectats, sent focus de múltiples enemistats i benefactors, a causa d'aquest extraordinari prestigi.
De tendències moralistes, Sèneca ha passat a la història com el màxim representant de l'estoïcisme romà, en una etapa tan turbulenta, amoral i anti ètica com ho va ser la plena decadència imperial, de l'etapa que va viure, estoïcisme i moralisme que al final, ho van portar a acabar amb la seva pròpia vida.

Algunes frases de Séneca que he escollit perquè m'han cridat l'atenció:

-En la adversidad conviene muchas veces tomar un camino atrevido.
-La mayor rémora de la vida es la espera del mañana y la pérdida del día de hoy.
-En tres tiempos se divide la vida: en presente, pasado y futuro. De éstos, el presente es brevísimo; el futuro, dudoso; el pasado, cierto.
-Importa mucho más lo que tú piensas de ti mismo que lo que los otros opinen de ti.
-Un hombre sin pasiones está tan cerca de la estupidez que sólo le falta abrir la boca para caer en ella.
-No nos atrevemos a muchas cosas porque son difíciles, pero son difíciles porque no nos atrevemos a hacerlas.