Comentari de text tancat - El problema de la filosofia contemporània

Idees principals

- L'home busca la solució dels seus problemes quotidians, no dels problemes últims; es centra en els problemes superficials.

- Ell no vol no veure's afectat per aquest problemes.

Títol inventat

Importància de la quotidianitat

Preguntes

1 - Per què l'existència de l'home actual és cintrífuga i penúltima? Quines conseqüències té per a nosaltres ?

- Perquè no ens preocupem per la vida i no ens la plantejem.

- Les conseqüències que provoca són que ens allunyem del jo per centrar-nos en els problemes quotidianis.

2 - Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix ? Enumera les preguntes que t'has fet o et fas en aquests moments de soletat.

- Sí, què hi ha després de la mort?

3 - Per Zubiri, quin és el problema de la filosofia contemporània ?

- Que l'home viu en la quotidianitat, fuig de preguntar-se preguntes rellevants i es preocupa per temes superficials.

Adaptat de Xavier Zubiri,

Naturaleza, Historia, Dios

Definicions

1. Saver Comú: es funda en l'experiència de la vida quotidiana, sap que pasa però no té perquè ser correcte.
2. Saver Cièntific: Intenta explicar el perquè dels fets. Es diferència del saver filosòfic en l'experimentació i l'aplicació de les matemàtiques.
3. Saver Filosòfic: És el saver total, és pregunta per tot. Intenta trobar els fonaments de tot principi. Es pregunta el perquè d'una manera total i radical.
4. Ciència: Té un mètode propi: aplica les matemàtiques i l'estudi de la realitat, experimenta per descubrir el perquè de les coses.
5. Sil.logisme: És el mètode axionomaticodeductiu, utilitza el raonament deductiu. Proposat per Aristòtil.
6. Axioma: És un principi fonametal indemostrable dins del mètode axionomaticodeductiu.
7. Inducció completa: Es recolza en una serie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat desl cassos posibles, la conclusió no sera exactament certa, sino que més bé probable.
8. Hipòtesi: Són enunciats objectius. Expressen fenòmens del món susceptibles de ser constatats empíricament.
9. Teoria: Conjunt de lleis verificades
10. Falsació: És dona quan una hipòtesi és refutada.
11. Comprensió: Consisteix en interpretar els fets i el sentit de les cosses.
12. Mite: Narracions fantàstiques normalment sobrehumanes que intenten explicar l'origen del cosmos.
13. Racionalisme: És la combinació d'inducció i deducció, defensa tota l'existència d'idees innates.
14. Sensibilitat: Coneixement que prové dels sentits.
15. <>: Diverses maneres d'utilitzar la llengua segons la situació.
16. Hermenèutica normativa: Intenta descobrir uns criteris des dels quals criticar les males comprensions.
17. Ontologia: És un estudi filosòfic ,que és de la metafísica, que tracta l'esser.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA - WITTGENSTEIN

EXPOSICIÓ DEL SEU PENSAMENT: CONCEPTES FONAMENTALS

La filosofia de Ludwig Wittgenstein és sens dubte interessant. En pocs filòsofs podem veure amb tanta força l'afany per la sinceritat, la coherència vital amb la recerca de la veritat, per sobre de totes les preocupacions "mundanes". Wittgenstein va arriscar la seva vida en entendre que la filosofia ens compromet més enllà de les reclamacions de la vida quotidiana, social i professional a l'ús. Però tot això des d'una gran paradoxa que va donar lloc a un important malentès. Va acceptar les tesis fonamentals de l'empirisme clàssic: només és possible el coneixement del que s'ofereix a la percepció, dels fets; l'únic coneixement, l'única forma legítima de coneixement és la que correspon a les ciències empíriques, i res més pot afegir la filosofia en relació als fets del món. Sobre aquest fons que recela de la filosofia com a discurs, afegeix Wittgenstein la seva idea que els límits del coneixement humà tenen a veure, bé amb els límits que imposa la lògica (primer Wittgenstein), bé amb els de el llenguatge corrent (segon Wittgenstein). La paradoxa i el malentès sobrevenen quan afirmem que amb això ja s'acaba tot (així ho van creure els filòsofs neopositivistas, que intentaran apropar a Wittgenstein a les seves tesis). No obstant això, aquí comença l'interessant: per Wittgenstein els fets dels quals ens parla la ciència, l'únic dir amb "sentit", es desemboliquen en un escenari del que també ens podem i hem d'ocupar: l'estructura lògica del conjunt de fets al que cridem món, el sentit, el místic; escenari que ens compromet vitalment i és irrenunciable. La filosofia ens prepara i predisposa per acollir-ho amb el silenci, però no amb el silenci de l'ignorar i menys encara del negar, sinó amb el callar conscient i voluntari, còmplice del misteri en el qual ja ens complaem amb la bellesa, ja ens sotmetem al ben o "orem" davant el sagrat.

Hipòtesi, llei i teoria - Comentari

Aquest text és una adaptació del llibre Aprender a razonar de F.Pizarro. En ell ens explica desde que es formula una hipòtesis fins que aquest passa a ser una teoria científica.

Aquest text esta format per 4 paràgrafs:

1er --> ens explica què és la ciència i una hipòtesis.

2on --> explica quines són les característiques que té que tenir una hipòtesis i com aquesta passa a ser una llei científica.

3er--> parla de l'organització de les lleis per passar a ser una teoria científica.

4rt --> compara les lleis i les teories amb la formació d'un arbre per ser més entenedor (metàfora).

CONCLUSIÓ

Perquè una hipòtesis arribi a ser una llei ha de ser comprovada, la organització de les lleis creen la teoria científica.

És ciència la filosofia ?

La filosofia, en la meva opinió, crec que té coses molts semblants a la ciència. L’altre dia a classe deia el profe que la ciència s’encarregava a demostrar el per què de les coses i la filosofia s’ho plantejava. Quan un filòsof té una qüestió, ell farà tot ho possible per respondres a si mateix. Si aquesta pregunta cal resoldra-la a traves d’un experiment sencill el mateix filòsofs ho farà, llavors aquest, en fer aquest experiment, ja està fent ciència, és un científic ? . Es podria dir que sí, pero aquest filòsofs no té un saber rigoròs que cal tenir per ser un bon científic. Un filòsofs té una pregunta , aquest té una informació amb la qual la pot resoldra-la i té un coneixement bàsic, aquest ja es un savi i pot plantejar-se qualsevol pregunta que la resoldrà.

Jo crec que aquest dos termes els pots comparar,perque sí, poden tenir les seves semblances, però el que saven de veritat no ho compararien ni boigos.