TEORIES SOBRE LA RELACIÓ ENTRE EL CERVELL I LA MENT

Teories sobre la relació entre el cervell i

View more presentations from Albert.

Definicions - Tema 8

Monisme materialista: els processos mentals s’expliquen únicament per la base material localitzada en el cervell, la ment es redueix a matèria.

Fisicalisme: teoria monista materialista que afirma que les activitats mentals són processos fisicoquímics.

Dualisme platònic: teoria dualista que defensa que el cos i l’ànima es poden separar i estan units per accident. Afirma que l’ànima és immortal i immaterial, i el cos és mortal i material.

Hilemorfisme: teoria dualista que defensa que el cos i l’ànima són dos principis complementaria i inseparables. Diu que l'ànima ha de tenir forma (cos).

Dualisme interaccionista: teoria dualista que manté que ment i cervell són realitat diferents, que necessitem una ment autoconscient de la presència del jo per explicar fets, i que la interacció entre cos i ànima passa per l’escorça cerebral.

Interaccionisme emergentista: teoria que afirma l’existència d’actes mentals, de que la ment es un producte evolutiu del cervell i que no tot el que és real ha de ser material. Defensa l’existència de tres mons.

Raó pràctica: s’ocupa d’allò que pot ser d’altra manera i té com a objectiu assolir la felicitat. Àmbit moral i de la llibertat.

Raciovitalisme: entén la vida com a raó.

Raó instrumental: el coneixement s’ha convertit en un instrument per dominar tècnicament els processos de la natura per un benefici propi.

Acció comunicativa: té com a objectiu la cerca d’acords i el consens entre una comunitat d'interlocutors.

Persona (Boeci): substància individual de naturalesa racional.

Existència encarnada: les persones estem dotades d’una interioritat que ens permet sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos als altres.

L'ésser humà com autòmat conscient

En la meva opinió crec que les persones som autòmats conscients, som purs ordinadors pel que fa la part mental. El que ens diferencia dels uns als altres es la forma de veure les coses i de pensar, es a dir,el sistema operatiu. I pel que fa la intel.ligència i l'experiència és el disc dur. Aquest és els que ens fa extreure conclusions acertades i per tant cada persona tindrà un disc dur més bo o més dolent segons com ha sigut programat, es a dir, segons les seves experiències durant la vida.

Però tots aquests tenen una mateixa funció, que és arribar al que de les coses, a l'essència, de la manera més acertada. Per aquesta raó, és molt difícil entendre com es cada persona ja que som purs ordinadors amb diferents sistemes operatius.

Textos de Huntington

Hi ha dos textos:

1r à Aquest diu que , de moment, el poder està dominat per els occidentals però d'aquí a un temps pot ser no molt, els islàmics i els asiàtics acabaran dominant ja que la seva economia anirà en creixement constant i superarà a l'occidental. Huntington diu que les cultures s'acabaran acceptant i podran conviure juntes, en pau i sense enfrontaments. Aquestes adoptaran una postura interculturalista per poder combatre el multiculturalisme.

2n à Aquest text diu que podem viure en un mateix lloc diferents cultures. Tots som iguals però pertanyem a diferents cultures. Aquest proposa viure tots en un món de diverses cultures diferents sense caure en el universalisme, es a dir, que cadascú mantingui la seva cultura pròpia. Promou el diàleg entre les cultures per generar acords.

El nacionalisme

El nacionalisme, per tenir una idea, és una ideologia i un moviment social que va sorgir a l'Edat Contemporàniaquan van aparèixer les Revolucions. Aquest té dos principis bàsics que són que cada nació ha de formar el seu propi Estat per tant que les fronteres tenen que separar les diferents nacions i l'altre és el principi de sobirania; aquesta diu que la nació és la única base de l'Estat. Llavors l'Estat està per davant de la nació.
El nacionalisme és un sentiment que aquest provoca que el poble vulgui conservar les seves tradicions, llengua, cultura, etc. Els individus que formen una nació acaben aspirant a més i volen convertir aquesta nació en un Estat. Aquest és el principal problema, ja que, hi han molts partidaris de que una nació passi a Estat o que es quedi tal como estava. A partir d'aquí és quan es formen revoltes, manifestacions que al cap i a la fi l'acaba pagant el poble.
Jo crec que el nacionalisme no s'ha de veure de una manera extremista ja que pot causar enfrontament entre els dels dos bàndols, penso que s'ha d'utilitzar la raó per arribar a un punt on tothom convigui d'una manera còmoda i sense problemes.

Definicions - Tema 6

Etnocentrisme: Analitzar cultures des del punt de vista d’altres cultures.

Racisme: Creença en que existeixen raçes superiors i inferiors.

Xenofòbia: Manifestació etnocèntrica. Odi envers els estrangers.

Aporofòbia: rebuig i menyspreu envers el pobre.

Relativisme cultural: Analitzar les cultures des de els seus propis valors i no desde una altre cultura. Defensa la tolerància.

Paràlisi cultural: Provocada per una defensa d’una visió estàtica de les cultures.Afirma que el més important és la conservación de les tadicions.

Civilització: El que és propi de la ciutat

Tribu urbana: Joves que volen descobrir una identitat. Aquests joves, es reuneixen al voltant d’un ídol i tenen un codi d’expresions culturals comunes ( roba, música…).

Nous moviments socials: Moviments apareguts gràcies a internet. Els formen persones que volen trobar un sentit a l’existència.

Intercultualisme: Proposa aprendre a conviure en un món pluralista.No està en contra de les barreges entre cultures.

Afageixo un link d'un video d'una campaña contra el racisme que m'ha semblat diferents a les altres que hi havia vist. http://www.youtube.com/watch?v=pc6I4c3tTnk&feature=related

L'ésser humà és sociable per naturalesa

Yo crec que la més coherent és la de Aristotil que diu que l’ésser huma es sociable per naturalesa, un animal pol.lític. L’ésser huma necesita la societat per conviure i per interectuar amb altres éssers i poder desenvolupar noves idees que mica en mica ens guiin pel camí de la felicitat i de la perfecció grácies a que estem dotats d’un llenguatge, l’unics éssers que el tenim.

L’ésser humà esta dotat de la raó i a partir d’aquesta pot coneixer la justicia, la injusticia, el be el mal, etc i triar el seu propi cami per realitzar-se a si mateix i conduir la seva vida raonant de forma correcta. Necesitem la societat també perque si el nostre raonament no es correcte el compartim amb els demes i són ells qui t’ajuden a seguir aquest camí, el cami de la felicitat.

Teoria de l'Individualisme possessiu

El següent text parla de l'individualisme possessiu, aquest resumeix algunes de les característiques de l'individualisme. El text esta dividit en sis paràgrafs en els quals ens aprofundeix de que tracta l'individualisme possessiu. Aquest diu que l'ésser humà és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. Per tant, s'afirma que una persona serà lliure quan sigui propietari d'ell mateix, es a dir, sense que tingui que dependre dels altres i sigui autosuficient. També, el text diu, que els éssers humans es relacionen entre ells només per l'intercanvi de béns i que cadascú d'ells mirarà pel seu benefici particular. Jo crec que aquesta teoria té molt punts de conflicte; desde

que l'home no deu res a la societat fins que el éssers humans només es relacionen per interès propi. La primera que he exposat jo penso que la societat és la que dona infinites oportunitats a l'home per ser lliure i que sense ella no podríem viure. I la segona que he dit, jo crec que l'ésser humà a més de les relacions mercantils té un altre tipus de relacions que els fan ser ells mateixos. Aquestes són les relacions d'amistat, una relació en parella, etc.

Definicions - Tema 2

Noema: concepte de la fenomenologia. Objecte de la conciència ex: noesi.(jo penso que), noema.( la pilota és rodona)

Prejudici: judici previ que hem adquirit per educació o cultura.Són constitutius del coneixement segons l’hermeneutica.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat

Autoritat: criteri de la veritat en el que s’accepta un enunciat com a cert quan prové d’ algú a qui es concedeix el crédit pel coneixement que té de la matèria

Coherència lògica: criteri de la veritat logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre enunciats d’un mateix sistema.

Utilitat: criteri de la veritat que diu que un enunciat és cert quan és útil i benificiós.

Adequació: concordància entre el que és diu de quelcom i el que és.

Consens: acord entre una comunitat d’interlocutors.

Contingència: allò que és i que podria no haver estat.

Necessitat: quelcom és necessari quan és absolutament real i que per tant existeix i no pot no existir ni ser d’una altra manera.És i no pot no ser.

Món dos : la realitat psíquica, el que pensem.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic com l’ordinador el qual ens crea la sensació de realitat.

Principi de verificació: principi que diu que allò que no pot confirmar-se empíricament no és cert.(cercele de Viena).

Falsacionisme: defensat per Popper que creu que la ciència no és un saber verificat si no una manera d’apropar-nos a la veritat. Allò que diu la ciència és probable i no pas cert. Un enunciat és científic si ha de poder ser refutat.

Paradigma: conjunt d’hipòtesis. Manera de veure el món compartida pe una comunitat d’interlocutors.

Revolució científica: procés de substitució d’un paradigma per un altre.

Anarquisme metodològic: defensat per Feyerabend. Aquest diu que no existeix un mètode vàlid per a la ciència, això depend del subjecte. Tot val.

Opinió, creença, saber.

Aquest text es un fragment adptat de l'obra d'Immanuel Kant amb el nom "Crítica de la raó pura". El text esta dividit en tres paràgrafs però parla de dos coses només: a la primera la convicció i la persuació i a la última part parla dels tres graus del coneixement.
En aquest Kant diferencia dos termes d'una manera molt clara, quan un succés és vàlid per mi i no per els altres s'anomena persuasió. Aquest fet no es pot comunicar als demès. Quan, en canvi, un succés és vàlid per a tothom aquest passarà a nombrar-se convicció.

El text també parla dels tres graus del coneixement que són: opinió, creença i saber. El primer diu que “jo puc creure en X però no estic segur i no puc comunicar-ho”. El segon, en canvi diu que “jo crec en X estic segur però no puc comunicar-ho”. Per últim el tercer diu que “jo crec en X estic segur i puc comunicar-ho”.