Definicions - Tema 2

Noema: concepte de la fenomenologia. Objecte de la conciència ex: noesi.(jo penso que), noema.( la pilota és rodona)

Prejudici: judici previ que hem adquirit per educació o cultura.Són constitutius del coneixement segons l’hermeneutica.

Ignorància: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat

Autoritat: criteri de la veritat en el que s’accepta un enunciat com a cert quan prové d’ algú a qui es concedeix el crédit pel coneixement que té de la matèria

Coherència lògica: criteri de la veritat logicomatemàtic, que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre enunciats d’un mateix sistema.

Utilitat: criteri de la veritat que diu que un enunciat és cert quan és útil i benificiós.

Adequació: concordància entre el que és diu de quelcom i el que és.

Consens: acord entre una comunitat d’interlocutors.

Contingència: allò que és i que podria no haver estat.

Necessitat: quelcom és necessari quan és absolutament real i que per tant existeix i no pot no existir ni ser d’una altra manera.És i no pot no ser.

Món dos : la realitat psíquica, el que pensem.

Realitat virtual: conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic com l’ordinador el qual ens crea la sensació de realitat.

Principi de verificació: principi que diu que allò que no pot confirmar-se empíricament no és cert.(cercele de Viena).

Falsacionisme: defensat per Popper que creu que la ciència no és un saber verificat si no una manera d’apropar-nos a la veritat. Allò que diu la ciència és probable i no pas cert. Un enunciat és científic si ha de poder ser refutat.

Paradigma: conjunt d’hipòtesis. Manera de veure el món compartida pe una comunitat d’interlocutors.

Revolució científica: procés de substitució d’un paradigma per un altre.

Anarquisme metodològic: defensat per Feyerabend. Aquest diu que no existeix un mètode vàlid per a la ciència, això depend del subjecte. Tot val.