Fisicalisme: teoria monista materialista que afirma que les activitats mentals són processos fisicoquímics.
Dualisme platònic: teoria dualista que defensa que el cos i l’ànima es poden separar i estan units per accident. Afirma que l’ànima és immortal i immaterial, i el cos és mortal i material.
Hilemorfisme: teoria dualista que defensa que el cos i l’ànima són dos principis complementaria i inseparables. Diu que l'ànima ha de tenir forma (cos).
Dualisme interaccionista: teoria dualista que manté que ment i cervell són realitat diferents, que necessitem una ment autoconscient de la presència del jo per explicar fets, i que la interacció entre cos i ànima passa per l’escorça cerebral.
Interaccionisme emergentista: teoria que afirma l’existència d’actes mentals, de que la ment es un producte evolutiu del cervell i que no tot el que és real ha de ser material. Defensa l’existència de tres mons.
Raó pràctica: s’ocupa d’allò que pot ser d’altra manera i té com a objectiu assolir la felicitat. Àmbit moral i de la llibertat.
Raciovitalisme: entén la vida com a raó.
Raó instrumental: el coneixement s’ha convertit en un instrument per dominar tècnicament els processos de la natura per un benefici propi.
Acció comunicativa: té com a objectiu la cerca d’acords i el consens entre una comunitat d'interlocutors.
Persona (Boeci): substància individual de naturalesa racional.
Existència encarnada: les persones estem dotades d’una interioritat que ens permet sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos als altres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario