L'ART DE LA FILOSOFIA

Ya ha arribat el dia, aquesta és l'última publicació de dos intensos anys de publicacions, de preguntes, de filosofades, etc. Sembla avuí quan començaven l'escola i deia el profe Enric: - Haureu entés la filosofia si quan acabeu teniu més dubtes dels que teniau. I d'aquell dia ja han passat dos anys. Volia donar les gràcies a tots aquell que m'han ajudat a entendre la filosofia i sobretot al meu professor de filosofia i tutor Enric per haverme fer vist el veritable art de la filosofia, GRACIES!


ESPERO QUE US HAGI AGRADAT EL MEU BLOG, FINS SEMPRE!!!!!

Comentari de text John Stuart Mill

Idees principals:

En aquest fragment Mill comenta que l’objectiu de l’home és ser feliç, és a dir, arribar al camí de la felicitat. Per poder arribar-hi farem us del coneixement i de l’experiència encara que per arribar a la felicitat necessitem aquest dos, arribar a aquest dos, es a dir, al coneixement i a l’experiència ja fa que siguem feliços.

Títol:

Quin és el camí de la felicitat?

Comparació:

La teoria que exposa Mill en aquest fragment en clarament comparable amb Epicur. L’utilitarista Epicur buscava la felicitat per el major nombre de persones, és a dir, una felicitat per a tothom mentre que Mill defensa la felicitat de cadascú.

Mill diu que actuem segons el nostre sentiment i es podria compara amb Kant ja que aquest defensa que actuem per el propi deure i per res més.

Per riure una mica I alegrar el dia comparteixo aquest video molt conegut que parla sobre la felicitat. HAKUNA MATATA!!!

Comentari de text (pàg 191)

Idees principals

En el següent text Kant afirma que l’experiència de l’espai com l’experiència del temps són a priori, és a dir, no necessiten de l’experiència. No podem dir que existeixen a través de l’experiència igual que tampoc podem determinar objectes encara que amb l’experiència els podem situar en un lloc a l’espai.

Títol

Proposicions independents de l’experiència.

Comparació

El text és difícil de comparar encara que podem comparar aquesta teoria del temps i l’espai amb la que també defensa Leibniz.

Kant va una diferenciació entre l’espai que ocupen les coses i l’espai en si. Podem dir que les coses ocupen un lloc en l’espai però per altre banda l’espai no pot ocupar un lloc en ell mateix. Aquesta raó de que l’espai no ocupa un lloc en ell mateix no prové de l’experiència i per tant podem afirmar que no necessitem l’experiència per això. De la mateixa manera que passa amb l’espai tot aquest remoreig, també succeeix amb el temps.

Diferències entre les categories de Kant i Aristòtil

Les categories d'Aristòtil:

Les categories d’Aristòtil són aquelles que ens permeten distingir un subjecte o un altre. el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la substància, però que no existeix per si mateix individualment, i són els accidents. Les 10 categories són:

1. Subjecte: 

2. Quantitat

3. Qualitat 

4. Relació

5. Lloc

6. Temps

7. Situació

8. Condició

9. Acció

10. Passió

Les categories de Kant: 

Segons Kant totes les impressions de la realitat objectiva són desordenades i per poder-les ordenar s’ha d’utilitzar el temps, és a dir, passat, present, futur i l’espai. Un cop ordenades totes aquestes impressions arribarem a les sensacions i per tant, podrem percebre. Kant es basa en el principi de causa-efecte.

-       Causa: Tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre. 

-       Efecte: És el canvi provocat per la causa.

 

 

Comentari de text de Kant (pàg 189)

Idees principals

Tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, els objectes ens crearan impressions i representacions les quals haurem de ajuntar i separa per poder començar a conèixer. Un cop comença el coneixement l’experiència queda a un coses i serà la nostra facultat de conèixer la que ens portarà al coneixement.

Títol

El vertader fi de l’experiència: el coneixement.

Comparació:

El següent text de Kant és clarament comparable amb les veritats de fet de Leibniz, el qual va ser un filòsof que va influir en el sistema filosòfic de Kant durant el període preocrític. Aquestes són veritats a posteriori i per tant necessiten de l’experiència com es fa referencia al text. També és comparable amb l’empirista Locke el qual basa l0origen de les idees bàsicament en l’experiència i es recolza en aquesta per defensar i explicar la seva teoria. Per acabar també Berckeley fa referencia durant tota la seva teoria.

Comentari d'un text referent a la Il.lustració de Kant

La il.lustració segons Kant, es la sortida de l’home de la minoria d’edat. Aquets minoria d’edat es la que impossibilita a l’ésser humà de servir-se pel seu propi enteniment sense l’ajuda de ningú altre. L’únic culpable de la minoria d’edat es el propi ésser ja que aquest ha de ser capaç de sortir d’aquesta i ser autosuficient, és a dir, saber fer us del seu enteniment.

En aquest fragment Kant afirma que l’ésser humà es presoner de la minoria d’edat, ja que aquest impedirà que aquest pugui anar cap endavant i fer us del seu enteniment. Per poder acabar amb aquesta minoria d’edat el temps serà el principal factor que afectarà donat que deixar la minoria d’edat es cosa de la naturalesa per tant o un dia o un altre deixarem aquesta minoria.

Molts cops l’home no sobrepassa el límit de la minoria d’edat perquè creu que és més còmode i a més a més com que ja hi existeix persones que ho són aquestes fan uns judicis previs als menors perquè no deixin de ser a la minoria d’edat. Llavors el menors es fan la pregunta: per què deixar la minoria d’edat?

Kant explica que un dia o un altre l’home deixarà aquesta minoria ja que es cosa de la naturalesa i nomes fa falta temps per abandonar-la. Kant posa l’exemple del bisbe i del sacerdot. El sacerdot a de mantenir-se al seu lloc i a de guiar a mes gent i per tant no pot progressar i si no progressa no ha arribat a la majoria d’edat. En canvi, el bisbe, es lliure i per aquesta raó progressarà i en aquest cas, serà el major d’edat.

Raonar lliurement és bo, tant per la persona, com per a la societat ja que això donarà una tranquil·litat.

Comentari de text d'un fragment de l'Abstract : David Hume

Idees principals:

Hume diu que tots el raonaments que traiem de la causa i l’efecte provenen de l’experiència. A més a més diu que aquest raonaments que provenen de l’experiència es compliran sempre quan realment no hi ha res que indiqui que al una causa li segueixi sempre el mateix efecte. Per tant, una causa pot estar seguida de diferents efectes.

Títol:

El pensament erroni de causa i efecte.

Comparació:

Aquest fragment forma part de l’Abstract de David Hume i parla  el principi de causalitat. Aquesta teoria l’explicaré amb un exemple més aclaridor: que surti el Sol avui no vol dir que torni a sortir demà. A través de l’hàbit i del  costum sempre esperem d’una causa el mateix efecte i això es totalment erroni perquè no hi ha res que ens indiqui el que passarà demà. El text es comparable amb Heràclit, autor defensor de la teoria del canvi i de que tot flueix, donat que l’efecte d’una causa esta sotmès al canvi encara que nosaltres creiem que no pot canviar. També es comparable amb Locke donat que tan l’un com l’altre tenen una concepció del principi de causalitat molt semblant.

                                    Que surti el Sol cada dia no vol dir que torni a sortir demà.



Comentari de Text : David Hume

Idees principals:

Hume en aquest fragment critica a tots aquells filòsofs que pensen que existeix la substància a més a més de criticar el pensament cartesià. David Hume parla del jo com un conjunt de percepcions, les quals, han estat donades per l’experiència. Aquest aniran variant amb el pas del temps, és a dir, cada vegada existirà diferents maneres del jo. A més a més diu que la substància no existeix donat que no podem extreure impressions d’aquesta.

Títol:

Un jo més dinàmic.

Comparació:

El text següent és un fragment de l’Abstract i es clarament comparable amb Leibniz, autor el qual basava la seva filosofia en l’existència d’un jo permanent i invariable mentrés que Hume parla d’un jo més dinàmic que varia segons diferents percepcions que el defineixen. També es pot comparar amb Spinoza ja que tenia el mateix pensament de la substància invariable de Leibniz.

Jo personalment, crec que també es pot comparar amb Heràclit, autor del canvi. Hume defineix un jo com un conjunt de percepcions que van canviant amb el temps per tant és relacionable amb Heràclit i la seva teoria del canvi.

"Sigues filòsof però enmig de tota la teva filosofia continua essent un home" David Hume

Aquesta frase te origen al filòsof el qual basa tota la seva filosofia en l’experiència, David Hume. Aquest diu que s’ha de crear una filosofia que no tingui transcendència per tant que Déu no tingues cabuda dins d’aquesta.

La següent frase ens vols transmetre que dins de la pròpia filosofia, dins de tot el que engloba la filosofia, l’ésser humà ha de seguir sent ell mateix portant a terme els propis principis d’aquest.

A més A més, Hume vol que l’home no pressuposi res, és a dir, que estigui exempt de prejudicis i que es centri en els mitjans que li dona l’experiència per poder arribar a la veritat encara que aquesta no sigui la veritable veritat. Amb aquest raonament podem arribar a l’escepticisme donat que si tot ho basem a l’experiència no sabem si realment tenim tota la veritat.

Hume deixa clar que s’ha de filosofar, que a través de la filosofia arribarem a moltes veritats i a la vegada a moltes falsedats però que enmig de tot això, s’ha de seguir sent un home, sent un mateix.

Comparació i contrast ( Plató VS Descartes )

Plató i Descartes són dos autors d’èpoques diferents i que l’un a pogut rebre influències de l’altre donades les següents semblances: els dos són dualistes, parteixen de les idees, diuen que els sentits ens enganyen, creuen en l’ immortalitat de l’ànima i per últim son racionalistes.

Cal dir que aquest es diferencien en diferents aspectes com són: Pel que fa Déu, Plató parla del demiürg, que està caracteritzat perquè s’encarrega de posar ordre i per l’altre banda Descartes parla d’un Déu creador. El primer treballa amb el mètode dialògic, és a dir, fa ús del diàleg i l’altre utilitza el mètode cartesià ( camí per arribar a la veritat ).

Segons els tipus d’idees, Plató distingeix entre idees lògiques, morals, estètiques i de les coses naturals i pel que fa Descartes parla d’unes idees adventícies, factícies i innates.

Per últim, pel que fa les idees en si, Plató defensa les idees extramentals, és a dir, existeixen independentment de la ment i Descartes recolza les idees de la ment.

Segona Meditació de Descartes

Idees principals

Descartes ens vol donar a conèixer en aquest text a partir de la cera que els sentits ens enganyen i per aquesta raó hem de donar-li més importància a la raó per poder entendre. I per poder començar a entendre hem d’oblidar tot allò que dona lloc al dubte.

La cera és inexistent i per tant és difícil conèixer-la, per aquest motiu el que és més senzill és conèixer-me a mi mateix.

Títol

Coneixo per entendre.

Comparació

Descartes posa l’exemple de la cera ja que la cera sempre és la mateixa en tots els cassos encara que aquesta la podem veure de moltes manera per la simple raó de que la cera es fon. Això portarà a la confusió ja que al veure la cera d’una altra manera podem pensar que no és la mateixa i aquesta confusió bé donada pel simple fet que volem conèixer les coses a traves dels sentits, i moltes vegades aquest ens enganyen.

Després d’analitzar el text he pogut comparar aquesta teoria d’entendre per conèixer de Descartes amb Plató. Aquest farà ús de la raó i deixarà de banda les sensacions.

Per també Sant Agustí es comparable amb aquesta teoria. Segons aquest, si t’equivoques és perquè existeixes, perquè soc i perquè finalment penso.

Relaxa't!

Mai va malament una mica de descans entre tant treball, per aquesta raó deixo un video amb música que ens servirà per relaxar-nos.

Una altra formulació del cogito - Text 4 Descartes

Idees principals

Aquest text forma part de les Meditacions metafísiques de Descartes, hi en aquest text ens explica la seva teoria del dubte metòdic. A través del dubte podrem arribar a la incertesa, però a partir d’aquest arribarem a la certesa.

Hi ha un Déu maligne, que ho sap tot, i el que fa es enganyar constantment i per tant no puc arribar a la veritat. Es pot concloure que l’única cosa certa es que “jo sóc i jo existeixo”.

Títol

El dubte, la clau per arribar a la veritat.

Comparació

Descartes utilitza un mètode basat en el dubte (dubte metòdic), aquest es basa en criticar totes les opinions que teníem con certes. Això ens pot portar a l’ incertesa però també a la certesa. Per tant dubtarem de tot i quan alguna de les coses no es pugui dubtar aquesta la prendrem com a certa o vertadera.

Una de les coses que es podria comparar és amb el mètode de preguntes i respostes de Sòcrates. Al llarg del text fa un seguit de preguntes que algunes queden resoltes i unes altres queden en l’ incertesa.

També parla d’un Déu maligne que ens enganya constantment, aquest és el creador de tot, com per exemple, el Déu de Sant Anselm o de Sant Tomàs però en aquest cas el Déu serà maligne.

La irresoluble qüestió del mal ( pàgina 99 )

Idees principals

Sant Agustí és l’autor d’aquest text el qual parla sobre el mal i els seu origen. Segons ell diu que existeixen dues masses rivals o antagòniques i aquestes són el mal i el be. Aquest dos són els dos principis essencials del maniqueisme i segons aquet diu que una cosa depèn de l’altre, és a dir, el bé depèn del mal.

A partir d’aquí San Agustí es pregunta que si Déu ho ha creat tot, i tot el que ha creat Déu és bo d’on prové el mal?

Títol

D’on prové el mal?

Comparació

En aquest text es podria comparar perfectament amb el maniqueisme, ja que, el text parla sobre el bé i el mal i aquest dos són els principis fonamentals del maniqueisme. Especificant en San Agustí i els maniqueus, els dos comparteixen que el mal era una substància corpòria, és a dir, tota matèria però més endavant, San Agustí, van raonar que si tot ho va crear Déu i aquest tot el que crea és bo, el mal prové d’un altre lloc al qual Déu no ha pogut arribar.

Sense conèixer l’origen del mal es comença a dubtar si Déu és omnipotent i si pot arribar a qualsevol límit. El mal es crea gràcies a la matèria amb que Déu ho va crear tot. Segons això Déu no és omnipotent.