Aquest text forma part de les Meditacions metafísiques de Descartes, hi en aquest text ens explica la seva teoria del dubte metòdic. A través del dubte podrem arribar a la incertesa, però a partir d’aquest arribarem a la certesa.
Hi ha un Déu maligne, que ho sap tot, i el que fa es enganyar constantment i per tant no puc arribar a la veritat. Es pot concloure que l’única cosa certa es que “jo sóc i jo existeixo”.
Títol
El dubte, la clau per arribar a la veritat.
Comparació
Descartes utilitza un mètode basat en el dubte (dubte metòdic), aquest es basa en criticar totes les opinions que teníem con certes. Això ens pot portar a l’ incertesa però també a la certesa. Per tant dubtarem de tot i quan alguna de les coses no es pugui dubtar aquesta la prendrem com a certa o vertadera.
Una de les coses que es podria comparar és amb el mètode de preguntes i respostes de Sòcrates. Al llarg del text fa un seguit de preguntes que algunes queden resoltes i unes altres queden en l’ incertesa.
També parla d’un Déu maligne que ens enganya constantment, aquest és el creador de tot, com per exemple, el Déu de Sant Anselm o de Sant Tomàs però en aquest cas el Déu serà maligne.
No hay comentarios:
Publicar un comentario