Comparació i contrast ( Plató VS Descartes )

Plató i Descartes són dos autors d’èpoques diferents i que l’un a pogut rebre influències de l’altre donades les següents semblances: els dos són dualistes, parteixen de les idees, diuen que els sentits ens enganyen, creuen en l’ immortalitat de l’ànima i per últim son racionalistes.

Cal dir que aquest es diferencien en diferents aspectes com són: Pel que fa Déu, Plató parla del demiürg, que està caracteritzat perquè s’encarrega de posar ordre i per l’altre banda Descartes parla d’un Déu creador. El primer treballa amb el mètode dialògic, és a dir, fa ús del diàleg i l’altre utilitza el mètode cartesià ( camí per arribar a la veritat ).

Segons els tipus d’idees, Plató distingeix entre idees lògiques, morals, estètiques i de les coses naturals i pel que fa Descartes parla d’unes idees adventícies, factícies i innates.

Per últim, pel que fa les idees en si, Plató defensa les idees extramentals, és a dir, existeixen independentment de la ment i Descartes recolza les idees de la ment.

Segona Meditació de Descartes

Idees principals

Descartes ens vol donar a conèixer en aquest text a partir de la cera que els sentits ens enganyen i per aquesta raó hem de donar-li més importància a la raó per poder entendre. I per poder començar a entendre hem d’oblidar tot allò que dona lloc al dubte.

La cera és inexistent i per tant és difícil conèixer-la, per aquest motiu el que és més senzill és conèixer-me a mi mateix.

Títol

Coneixo per entendre.

Comparació

Descartes posa l’exemple de la cera ja que la cera sempre és la mateixa en tots els cassos encara que aquesta la podem veure de moltes manera per la simple raó de que la cera es fon. Això portarà a la confusió ja que al veure la cera d’una altra manera podem pensar que no és la mateixa i aquesta confusió bé donada pel simple fet que volem conèixer les coses a traves dels sentits, i moltes vegades aquest ens enganyen.

Després d’analitzar el text he pogut comparar aquesta teoria d’entendre per conèixer de Descartes amb Plató. Aquest farà ús de la raó i deixarà de banda les sensacions.

Per també Sant Agustí es comparable amb aquesta teoria. Segons aquest, si t’equivoques és perquè existeixes, perquè soc i perquè finalment penso.

Relaxa't!

Mai va malament una mica de descans entre tant treball, per aquesta raó deixo un video amb música que ens servirà per relaxar-nos.

Una altra formulació del cogito - Text 4 Descartes

Idees principals

Aquest text forma part de les Meditacions metafísiques de Descartes, hi en aquest text ens explica la seva teoria del dubte metòdic. A través del dubte podrem arribar a la incertesa, però a partir d’aquest arribarem a la certesa.

Hi ha un Déu maligne, que ho sap tot, i el que fa es enganyar constantment i per tant no puc arribar a la veritat. Es pot concloure que l’única cosa certa es que “jo sóc i jo existeixo”.

Títol

El dubte, la clau per arribar a la veritat.

Comparació

Descartes utilitza un mètode basat en el dubte (dubte metòdic), aquest es basa en criticar totes les opinions que teníem con certes. Això ens pot portar a l’ incertesa però també a la certesa. Per tant dubtarem de tot i quan alguna de les coses no es pugui dubtar aquesta la prendrem com a certa o vertadera.

Una de les coses que es podria comparar és amb el mètode de preguntes i respostes de Sòcrates. Al llarg del text fa un seguit de preguntes que algunes queden resoltes i unes altres queden en l’ incertesa.

També parla d’un Déu maligne que ens enganya constantment, aquest és el creador de tot, com per exemple, el Déu de Sant Anselm o de Sant Tomàs però en aquest cas el Déu serà maligne.

La irresoluble qüestió del mal ( pàgina 99 )

Idees principals

Sant Agustí és l’autor d’aquest text el qual parla sobre el mal i els seu origen. Segons ell diu que existeixen dues masses rivals o antagòniques i aquestes són el mal i el be. Aquest dos són els dos principis essencials del maniqueisme i segons aquet diu que una cosa depèn de l’altre, és a dir, el bé depèn del mal.

A partir d’aquí San Agustí es pregunta que si Déu ho ha creat tot, i tot el que ha creat Déu és bo d’on prové el mal?

Títol

D’on prové el mal?

Comparació

En aquest text es podria comparar perfectament amb el maniqueisme, ja que, el text parla sobre el bé i el mal i aquest dos són els principis fonamentals del maniqueisme. Especificant en San Agustí i els maniqueus, els dos comparteixen que el mal era una substància corpòria, és a dir, tota matèria però més endavant, San Agustí, van raonar que si tot ho va crear Déu i aquest tot el que crea és bo, el mal prové d’un altre lloc al qual Déu no ha pogut arribar.

Sense conèixer l’origen del mal es comença a dubtar si Déu és omnipotent i si pot arribar a qualsevol límit. El mal es crea gràcies a la matèria amb que Déu ho va crear tot. Segons això Déu no és omnipotent.

Comparació entre les teories de Sant Tomàs d'Aquino i Sant Anselm de Canterbury

Sant Anselm de Canterbury i Sant Tomàs d’Aquino són dos filòsofs catòl.lics que tots dos parteixen de la raó per donar-li una explicació a l’experiència. Per duu a terme això Sant Anselm farà ús del seu argument ontològic i Sant Tomàs d’Aquino ho intentarà explicar a través de les cinc vies tomistes.

Sant Anselm parla de Déu com “l’ésser mes gran que el qual res no pot ser pensat” i aquest existeix necessariament com també afirma Tomàs d’Aquino en les seves vies.

Aquesta existència de Déu serà igual per els dos encara que Sant Anselm parla d’un Déu perfecte el qual res no pot ser pensat i aquesta existència és necessària. Per l’altra banda Tomàs d’Aquino també afirma aquesta existència com necessària però en aquest cas parla d’un Déu perfecte el qual tots els éssers s’han de compara per poder distingir les qualitats entre ells.