La ciència primera: Metafísica, (llibre IV), 1003a20-30

En aquest text Aristòtil parla sobre la metafísica o també anomenada filosofia primera. Aquesta no és una ciència particular sinó que estudia l’ésser com a tal, com a una substància a la qual li succeeixen uns accidents.

Títol : L’ésser com a tal

Aquest ésser té uns accidents propis que aquest són estudiats per les ciències particulars. Aquestes ciències no volen arribar al coneixement sinó abarcar tots els àmbits i adquirir un coneixement universal. Aquest accidents, que són el que li succeeix a l’ésser, i depenen totalment de l’ésser però l’ésser pot viure independent d’aquestos.

Podem comparar aquesta teoria, amb la de Plató. Aquest deia que les idees són la substància i per tant pertanyen al món intel·ligible. Mentre que Aristòtil afirma que l’ésser és la substància, per tant pertany al món sensible.

(Aristòtil i Plató)

Comentari de text - Llibre IV, República - Plató

1)Idees principals
El coratge i la saviesa fan la ciutat coratjosa i savia però per un altra banda la temprança afecta a tothom ( forts, dèbils, rics, intel.ligents...). Aquesta tempraça és l'ajust, es a dir, l'acord entre els més superiors i els menys superiors, aquesta també, a part de l'individu, haurà de gobernar a la ciutat.
2)Títol
La temprança mana
3)Anàlisis
Aquest text forma part del llibre IV de la República. En aquest, Plató, fa referència a un dels seus objectius, la ciutat ideal. Aquesta estarà gobernada per el coratge i la saviesa, que el formen el primer els guerrers i el segon els filòsofs, però la que realment goberna és la part concupiscible, es a dir, la temprança formada pels artesans. La suma d'aquest donarà lloc a la justícia, per tant, s'arribarà a la ciutat ideal. Aquesta temprança afectarà a tots, als més rics, als més pobres, als mes poderosos, als més intel.ligents, etc, ja que tots tenen uns desitjos i unes passions que hauran de controlar i moderar. Aleshores per crear una ciutat ideal caldrà que la formin uns individus virtuosos i aquest són els que fan correctament les labors que li pertanyen.

La justícia s'aconseguirà quan hi hagi un equilibri entre els filòsofs ( racional), els guerrers (irascible) i els artesans ( concupiscible )

Video del mite dels caballs alats - Plató

Un altre video però aquest cop del famòs mite dels caballs alats de Plató que apareix al llibre del Fedre. He trobat interesant el video perquè explica d'una forma sencilla i clara aquest mite.

Les parts de l'ànima i les virtuts: República, 441 i s.

1 – Idees principals

Aquest text forma part del llibre de la República on encara Sòcrates era el que parlava i el que intervenia. Utilitza el mètode socràtic, formulant preguntes i respostes. L’ésser farà les coses que li pertany, sempre que, les coses que hi ha en ell li pertanyin. L’ànima és el súbdit d’allò que és irascible, es a dir, els valors. L’ànima i els valors seran els qui s’imposaran a la part concupiscible, es a dir, als desitjos i a les temptacions de l’ésser, aquest són insadollables sempre vols més. L’ànima es important, em de vigilar que aquesta creixi forta i gran a través dels plaers del cos i evitant que s’esclavitzi.

2 – Títol

Ànima i valors davant les temptacions.

3 – Comparació

El filòsof més representatiu amb que es podria comparar aquest text és clarament amb Sòcrates amb el seu intel·lectualisme moral, el qual diu, que qui coneix el bé obra bé i el que obra malament no és culpable sinó ignorant. Per tant, segons el text, qui no controla els seus desitjos a través de la prudència no es culpable sinó ignorant perquè no coneix aquesta part racional formada per la saviesa i la prudència aleshores no pot obrar correctament.

També es podria comparar amb el mite del Fedre : Els cavalls alats en que un guiarà l’altre i el controlarà perquè es mantingui ferms i correcte i no es perdi per les temptacions i desitjos. Un altre autor amb que es podria comprar és amb Pitàgores , amb la seva teoria de l’ànima la que deia que l’ànima mai mor, és immoral.

( Mite del carro alat de Plató )

Comentari de text - Ciència (episteme) i opinió (doxa): República, llibre V, 475e-476d

1 – Idees principals

El veritables filòsofs són aquells que estan impacients de contemplar la veritat i arribar a l’essència de les coses. Hi ha molt poca gent que poc arribar a ella, els únics que poden arribar a ella són els filòsofs. Aquest poden conèixer la bellesa en si, la seva essència. Aquell que percep les coses belles i es incapaç de transmetre aquesta bellesa al coneixement viu dormit ja que no percep realment l’idea de les coses. El que viu despert en canvi coneix aquestes idees i les transmet al coneixement i les pot contemplar. El primer sap en quins objectes trobar la bellesa sense arribar a ella en si i el segon opina que la bellesa és una cosa i és contemplable.

2 – Títol

Els veritables filòsofs.

3- Comparació

Aquest tex forma part de les idees estètiques de Plató. La bellesa és abstracte i la seva percepció no varia, ja que, tots els éssers entenem el mateix per bellesa. Aquesta la podem trobar a les coses sense arribar a ella en si i els que poden arribar a l’essència d’aquesta són els filòsofs.

Aquesta teoria es podria comparar amb Parmènides i amb la seva teoria del monisme que deia que la realitat no canvia i per tant sempre roman igual, com la bellesa de Plató i també deia Plató que l’ésser és etern, homogeni i perfecte com l'idea de bellesa que ens vol fer entendre Plató. També es podria comparar amb la teoria del canvi d'Heràclit perquè les coses belles canvien constanment una darrere de l'altre, aquesta flueix. El que si es manté igual i pertant no correspodria a la teoria del canvi és la idea de bellesa.

Què vius, despert o dormint?

Mite de la caverna: República, llibre VII,517

Aquest text pertany al Mite de la caverna de Plató que es troba dins del llibre de la República. En aquest fragment és Sòcrates qui parla, ja que, Plató va rebre una gran influència d’ell.

Aquest tracta d’uns presoners que estan lligats de coll, peus i mans i l’únic que podem veure són les ombres reflexades per les persones que passaven per darrera seu que quedaven impresses a la paret gràcies al foc. Per aquest allò que veuen es la realitat però vertaderament no ho és. Aquest ignorants no coneixen la vertadera veritat i no poden actuar davant d’ella, el cos són les cadenes de la ment que vol aconseguir el coneixement. Aquest presoners tenen una visió deformada de la realitat, viuen en una ignorància tot i que ells pensen que no. En aquest mite surten representats molts símbols: presoners (ànima), cadenes (cos), caverna (món sensible), món exterior (món intel·ligible), ombres (coneixement de les imatges), Sol (bé).

El text ens vols reflexar aquest símbols explicats per Sòcrates i compara la condició humana amb l’ imatge que tenien els presoners.

Una altra manera d'entendre els sofistes: UN PAISATGE DE PARAULES

A. Naturalesa (“physis”) : principal font d’inspiració dels primers filòsofs. Independent de la voluntat humana, la naturalesa té els seus propis ritmes i les seves pròpies lleis.

B. Llei (“nomos”) : la llei s’oposa a la naturalesa. Aquesta són prescripcions que fan els homes per organitzar y buscar l’equilibri i l’harmonia,per tant, depèn de les opinions dels mortals.

C. Tècnica (“tékhne”) : és l’art de modificar quelcom real. Apart dels éssers humans hi ha uns altres éssers que depenen dels éssers humans ( vaixells, arcs, estàtues ). Aquest no tenen les seves pròpies lleis sinó que depenen de la voluntat humana.

D. Ciutat (“polis”) : és l’espai concret on es desenvolupa la vida dels homes, sinó un espai abstracte; una mena de xarxa en què es teixeixen les relacions dels éssers humans que conviuen en aquest espai físic.

E. Llenguatge, raó, pensament (“lógos”) : La importància de la comunicació entre els homes és el més característic. El lógos el sentim però no el veiem, l’ésser del qual es un ésser ideal. Aquest lógos pertant el trobem a la nostra consciència personal. Aquest es troba situat a l’ interioritat i aquesta determina l’ésser humà.

F. Educació (“paideia”): plantegen l’educació analitzant els continguts que transmet la tradició. Per consegüent, una nova educació que estigués d’acord amb els principis democràtics havia de criticar els valors tradicionals que es trobaven a les paraules ( bé, justícia, veritat...). Les paraules són les úniques que poden arribar al centre de l’ésser.

G. Veritat (“aletheia”): la veritat va ser unida al poder. La veritat és el mandament de qualsevol autoritat. Aquesta te a veure amb allò que afirmem o neguem i pertant la veritat haurà de ser demostrada.