Parmènides exposa la seva idea que l’ésser és i el no ésser no és i que no es pot pensar en que no es no sigui. L’ésser és etern, per tant no ha nascut ni morirà. Defensa això negant el canvi ja que no es pot saber l’origen i el final de l’ésser. Parmènides afirma que allò que no és, no es pot pensar ni expressar, i si quelcom és, si que es pot pensar i expressar. Segons aquest filòsof, la raó es el més important.
2 – Títol
El que és és i el que no és no és.
3 – Comparació
Parmènides defensa un monisme, com la resta d’autors presocràtics: l’esser és i el no ésser no és. A partir d’aquí afirma que l’ésser és etern, ni es crea ni es destrueix, sempre ha estat així i per tant mai canvia. Defineix l’ésser com un tot, etern i immòbil i semblant a una esfera, que simbolitza la perfecció.
La negació del canvi defensada per Parmènides s’oposa al monisme dinàmic d’ Heràclit. El mateix passa amb l’arkhé d’ Heràclit: el foc. Per aquest filòsof simbolitza la creació i destrucció, quelcom que nega radicalment Parmènides.
Finalment, encara que tots dos defensin un monisme com la resta de autors presocràtics, presenten idees contràries: Heràclit afirma que totes les coses canvien i neixen i es destrueixen i Parmènides nega el canvi i l’existència del no res i afirma l’existència d’un sol ésser etern.
(Parmènides)
No hay comentarios:
Publicar un comentario